L'esport serà femení o no serà

És un àmbit molt poderós per a la creació de valors, però la desigualtat l'està

desaprofitant molt

-Míriam Martos-

Tot i que el camí cap a la igualtat no ha de ser construït només per les dones, en són un factor clau per propiciar una evolució social. El món de l'esport doncs, no es pot quedar enrere. Les esportistes, que fa anys van decidir obrir-se pas en un món d'homes, reconegut així pels mitjans i pels espectadors (per sort, això està quedant enrere) van començar a aplanar el camí a les futures. Només començar.

Apropant el cas al cosí del nostre espot, el voleibol platja, la jugadora Ángela Lobato afirma que en el seu esport es valora de forma igualitària el professionalisme, sense cap mena de distinció de gènere. Ara bé, no són tot flors i violes. Tal com intentem deixar palès en aquest bloc, al vòlei encara li queda molt per arribar a ser una disciplina equitativa: existeix distinció en la roba de les competicions entre jugadors i jugadores; inclús en la distribució dels partits, on se solen fer coincidir els amb els horaris amb més audiència.

Bé és cert que hi ha moltes institucions (com l'empresa Iberdrola o l'associació sense ànim de lucre AMDP (Asociación para Mujeres en el Deporte Profesional)) que lluiten per tal de trencar barreres, apostant per la dona i evidenciar que es mereix el lloc que encara no se li ha reconegut. Dades del Consell Superior de l'Esport (CSD) fan pensar en què hi ha culpables darrere aquesta invisibilització, ja que el 2019 el 23% de les llicències federades eren dones. Pot significar un número reduït en comparació amb la xifra d'homes (77%), però darrere aquest vint-i-tres es troben més de 908.000 esportistes. En esports com la gimnàstica, el patinatge i el nostre voleibol, les dones representen més del 80% de les federades. No suposen xifres prou elevades?

Infografia sobre les llicències federades segons el sexe. Font: producció pròpia.

Quants clubs esportius coneixes on sigui una dona qui assoleixi els rols d'entrenadora, tècnica o directora? Crida l'atenció del reduït nombre de dones presents en les banquetes i despatxos: menys del 5%! Sense dubte, les dades afirmen que no comptem per l'esport, però nosaltres seguim lluitant encara que se'ns doni l'esquena a cada intent que fem. L'últim intent per la igualtat al qual se li va donar veu, la van protagonitzar les futbolistes espanyoles, cansades d'estar al mateix nivell que ells, reclamaven salari mínim, vacances, jornades laborals dignes i, atenció, el dret a ser mare. La vaga indefinida va acabar sent de gairebé una setmana i només en van extreure un principi d'acord amb el reconeixement del 75% de la jornada laboral i un salari mínim de 16.000€ anuals.

Si se segueixen fent les coses iguals, res canviarà. I cap de nosaltres vol que aquesta situació segueixi idèntica d'aquí a deu anys. És hora de reflexionar sobre el paper de les dones dins l'esport, així com ho està fent la societat amb el feminisme, moviment tan defensat, però alhora tan criticat per aquells que no en coneixen el significat. I ja que hi som, fem de l'esport un món més femení: no ens quedem a gust fent-nos un lloc com a jugadores, aconseguim dirigir, encapçalar i manar equips!

Necessitem el nostre espai, igual que el necessitem a la societat. Sense la presència de les dones a l'esport, les xifres seguiran sent les mateixes i milers d'esportistes professionals es quedaran a l'ombra, sense ser conegudes ni reconegudes.

---

#esport #desigualat #dona #jugadora #equiptècnic #futur #xifres #igualtat #esportfemení

Si vols ampliar la informació en torn aquest tema, pots consultar:

Nosotras deportistas → Entitat sense ànim de lucre, fundada i dirigida per dones, nascuda el 2011. Ens convida a participar activament dins el món de l'esport per fomentar, promoure, visibilitzar i difondre l'esport femení i les esportistes.