Antagonistes dins el camp
- Maria Bassols Tuldrà
- 11 mar 2020
- 3 Min. de lectura
Actualizado: 7 jun 2020
Els àrbitres s’enfronten a constants faltes de respecte, però això es multiplica si son dones
-Maria Bassols-
Insultar a l’àrbitre d’un partit mentre el mirem des de la comoditat del sofà de casa nostra és el més normal del món. I fer-ho als camps i pistes, quan veiem esports en directe, també entra dins el nostre dia a dia. Qui no ho ha fet?
Els àrbitres de tots els esports estan exposats a crítiques de milions de persones, que molt sovint són totalment destructives. “Imbècil”, “gilipolles”, “subnormal”, i molts insults més són el que tots nosaltres sentim i fins i tot hem dedicat dins els camps de futbol, de bàsquet o de voleibol. Però aquests insults es multipliquen considerablement si la persona que arbitra en un partit és una dona.
Fins a la temporada 2019/2020 no s’havia vist cap dona ser part de l’equip arbitral de La Liga Santander, la primera divisió masculina de futbol. La primera ha estat Guadalupe Porras Ayuso, que aquesta present temporada ha exercit com a àrbitra assistent. S’ha trigat més de noranta anys en tenir una dona àrbitra a la màxima divisió, però ei, recordeu, “el futbol no és un esport masclista”.
Alguna vegada a la nostra vida hem anat a un partit, sigui de l’esport que sigui, on jugava el nostre germà o la nostra germana, o potser un cosí o cosina. I en aquests partits, sempre hem sentit als nostres familiars o a altres persones del públic fer comentaris més aviat despectius cap a la persona que arbitra aquests xocs. I és que, en les categories inferiors, aquestes agressions verbals són encara més notables.
El 17 de novembre de 2019, una àrbitra d’un partit de futbol masculí de categoria juvenil va haver d’aguantar durant 90 minuts els insults i faltes de respecte dels familiars dels jugadors. “Puta”, “zorra”, “vete a fregar”. No és la primera vegada que això passa, i tots sabem que no serà l'última.
En l’àmbit del voleibol, això no canvia. Tot i haver-hi més equitat de gènere entre els àrbitres, tant a les categories inferiors com a les més altes, aquests intermediaris, els àrbitres, reben insults i faltes de respecte per part no només de les famílies, sinó també per part de les jugadores i les persones dels equips tècnics. Per seguir amb la tradició, aquest aspecte del voleibol no el veiem als mitjans, tot i que, realment, mai no es mostra la situació dels àrbitres en cap esport, ni tampoc es parla dels càntics masclistes, a no ser que aquests arribin a alguna cosa més. És perquè no és important, o perquè no ven tant com la vida privada dels jugadors de futbol? Cadascú que ho vegi com vulgui.
Tot això ens demostra que la misogínia i el masclisme els podem trobar a tots els esports, i és igual si els que juguen són futbolistes mundialment coneguts o nens de segon de primària. Hem de deixar de tractar els àrbitres com si no fossin persones. Reclamem respecte, però no en tenim cap a aquells amb els que no estem d'acord. En què ens converteix això?
Com a societat, el primer error que hem comès des del principi és no incloure a les dones en totes les situacions i posicions que hi ha dins els esports, però sobretot, el pitjor que hem fet és normalitzar els insults moltes vegades masclistes cap a professionals que fan la seva feina, i el que és pitjor, celebrar-los.
Comentarios