Pantalons escurçats
- Míriam Martos Bolaños
- 11 mar 2020
- 2 Min. de lectura
Actualizado: 7 jun 2020
La vestimenta és una desigualtat més dins el món del voleibol
-Míriam Martos-
S'han de diferenciar els equips? Evidentment. Però diversos aspectes dins el món de l'esport, et porten a pensar que la utòpica igualtat que sempre es va defensant al camp de joc, ha desaparegut del tot, o pitjor, mai ha existit. L'equipament és fonamental per la distinció, però el cas és que per ser femella aquesta sovint queda imposada. Al voleibol, sembla que el món prefabricat del modelatge s'imposa davant la competició. Sense tenir en compte colors i teles, la jugadora de volei torna a ser un objecte més dins l'actual societat masclista i estereotipada.
Per a ells, qualsevol pantaló i samarreta per representar el club. Per a elles, pantalons ben curts i samarretes ben cenyides. Tornem a ser micos de fira. És similar a carnestoltes, on els catàlegs de disfresses venen carregats de bombers tapats fins a dalt i de princesetes amb l’escot fins als peus. Quan han deixat les princeses de conte el tul i les mil teles de banda? Qui diu que jo no vulgui ser una apaga focs amb pantaló? I elles, perquè no poden utilitzar malles? O els pantalons esportius de sempre?
En el moment que les botigues esportives subministren samarretes exclusivament "per a dones" i les societats les consumeix, perdem aquell intent d'equivalència entre gèneres que des de petits ens intenten, de forma enganyosa, inculcar. I que ens l'emmascaren amb la història "tots som iguals". La part teòrica sembla entesa, però on queda la part pràctica?
Bé és cert que hi ha esports que pugen tres esglaons més i contribueixen a la propagació d'aquest bacteri. Tal com alerta la revista digital “Mujeres en lucha”, la situació del cosí germà del volei, el volei-platja, és encara més trista. La Federació Espanyola de Voleibol imposa, dins el reglament previst per la Copa del rei i la Copa de la reina, la roba de les participants. Per aquest motiu, qui hauria de ser coronada com a reina de la desigualtat és la mateixa federació. Segons l’article 16.5, "el promotor entregarà vestimentes pròpies (camisetes i tops), l'ús de la qual serà exclusiu i obligatori". No hi ha res estrany? On són els homes amb top? L'únic que reflecteixen les imatges d'internet és el conjunt de biquini per les noies i la roba esportiva per als nois. I no us ho empasseu si us diuen que és per comoditat.
Dur roba ampla i ser dona sembla que són dos conceptes totalment oposats per aquells que encara viuen ancorats en l'època de les donzelles i els cavallers. A ulls de molts, s'atempta contra aquella feminitat imprescindible que suposadament duem de fàbrica i que provoca que gran part del sector masculí se senti ofès en veure com el gènere, per molts "el dèbil", dugui la mateixa vestimenta. Clar, les jugadores surten al camp a acontentar la indústria de la moda i l'actual patriarcat, no pas a obtenir bons resultats per arribar a la cúspide de la lliga. L'objectiu de l'equipament hauria de ser únicament propiciar una distinció entre equips, en lloc d'agreujar les desigualtats entre sexes.
コメント